La pregària de Txernòbil

No fa gaire jo era tan feliç. Per què? Ho he oblidat…

Allí hi ha enterrades no només les seves cases, sinó tota una època. L’època de la fe! De la fe en la ciència

Em preocupa que en la nostra vida la por substitueixi l’amor.

L’art és memòria. És el record d’allò que vam ser.

Sense l’ombra de la mort no es pot entendre res a la vida.

És el destí de Rússia: viatjar entre dues cultures. Entre l’àtom i la pala.

a la vida les coses terribles passen en silenci i de manera natural.

cadascun de nosaltres té una vida pròpia que és només seva.

Si calia fer-ho, doncs es feia.

Vaig sentir por, no per mi, sinó pel meu fill. Ell no té un lloc per poder tornar…