«La millor novel·la que he traduït mai," ha dit Carlota Gurt. Una reflexió sobre la tragèdia d'enamorar-se i sobre la passió que escapa a tota mesura.
Ha caigut el mur i una dona i un home es coneixen als peus d'un esquelet de braquiosaure. ¿Haurien estat més que amants, si s'haguessin trobat abans de 1989? En Franz ve de l'oest; ella del cantó dels soviètic. «Ets el meu amor tardà de joventut», diu ella. Però no viuen junts. I quan en Franz se'n va, sempre a dos d'una, l'obsessió treballa: se l'imagina amb la seva dona com si els espiés per un foradet.
Entretant els carrers de Berlín muten a la velocitat de la llum —i quaranta anys de separació es baden de nou com un cor trencat en dues meitats.
