Antologia pòstuma que reuneix setanta-cinc poesies, escollides per Antoni Busquets i Punset i Lluis Carles Viada i Lluc. Les poesies, algunes inèdites, d'altres més conegudes, es reuneixen en una col·lecció que pretén representar en mort la vida poètica de Verdaguer, des de les seves primeres obres, poemes i corrandes, plenes de fe, llum i epicitat fins a la foscor i trontollar de la fe de les últimes composicions de Verdaguer. Com Busquets diu al pròleg, l'antologia pretén ser una corona, no de flors sinó d'admiració cap a l'obra de l'autor.
Jacint Verdaguer (1845–1902) era un capellà i va ser un dels principals impulsors de la poesía catalana del segle XIX. Amb deu anys va ingresar en un seminari, on va cursar els seus estudis eclesiàstics. Al 1965 va participar en els seus primers Jocs Florals i va guanyar dos premis. Verdaguer és un dels màxims exponents de la Renaixença catalana i del romanticisme que dominava l’època. Igual que autors contemporànis, Verdaguer va perseguir la modernització i recuperació de la llengua catalana. Va morir al 1902 malalt de tuberculosis.
