Nascut el 1893 a la ciutat que, un lustre abans, havia estat seu de l'Exposició Universal, Lluís Capdevila i Vilallonga va viure en primera persona l'època daurada de la bohèmia barcelonina. Després d'un autoimposat exili parisenc, el jove literat va tornar a casa per entregar-se a una existència plena d'excessos: «Vivíem el present. Ni l'ahir ni el demà no havien estat fets per a nosaltres» Amb l'arribada de la República, moment en el qual, l'antic bohemi, reconvertit en periodista d'èxit, va rebre l'encàrrec de dirigir La Humanitat, diari afí a Esquerra Republicana del qual va estar al capdavant fins que la publicació va quedar suspesa després dels fets del 6 d'octubre de 1934. Això no va suposar un impediment per a Capdevila, que va seguir vinculat al mitjà fins a la caiguda total de règim democràtic. Poc després de l'inici del conflicte, Capdevila va decidir allistar-se com a combatent, ho va fer «per fàstic i per indignitat de la rereguarda, no pas per heroïcitat». D'aquesta convulsa faceta de la seva vida, la que el va dur al front d'Aragó, neix el llibre que us disposeu a llegir, que és un recull de cròniques escrites des de la primera línia de foc i publicades a La Humanitat l'any 1937.
